(Per a dues barres de torró)
500 gr ametlla marcona en pols
La ratlladura d'una llimona
250 gr de sucre
80 gr d'aigua
5 rovells d'ou
1 gr de canyella en pols
-En un bol ajuntem la canyella i la llimona i afegim la gemma. Reservem.
-En un cassó posem l'aigua amb el sucre, ho posem al foc fort i ho coem a 114ºC, quan aconsegueixi aquesta temperatura ho retirem.
-Ràpidament, batem les gemmes amb la canyella i la llimona amb les barnilles, i li anem afegint l'almívar a poc a poc, sense parar de batre.
-Anem netejant les parets del bol de tant en tant amb una espàtula i incorporant-ho tot.
-Pugem la velocitat i batem fins que entebieixi, uns cinc minuts aproximadament.
-Ara canviem les barnilles per la pala, afegim l'ametlla i barregem suaument.
-Recordem d'anar incorporant el que queda a les parets del bol de tant en tant.
-No hem de barrejar en excés , o l'ametlla deixaria anar oli i no ens quedaria bé.
-Posem la massa entre dos papers de forn i estirem formant un rectangle, mirant que quedi gruixut. No fa falta que quedi molt perfecte, després ho retallarem.
-Ho deixem reposar 12 hores fora de la nevera, tapat amb paper film.
-Passat aquest temps fem una gemma amb:
100 gr de llet
150 gr sucre
2 ous
20 gr maizena
-Diluïm la maizena amb un terç de la llet.
-Escalfem la llet amb el sucre.
-Mentre s'escalfa la llet, agreguem els ous a la maizena i batem bé.
-Quan la llet arrenqui a bullir, l'agreguem , a poc a poc , a l'ou, sense parar de batre.
-Ho tornem a posar tot junt en el foc, sense parar de remoure, fins que quedi molt espès.
-Ho estenem en una safata coberta amb paper film i ho deixem refredar, tapat amb paper film.
-Amb un ganivet, quadriculem el torró, que ens quedi perfectament quadrat, i ho dividim en dues barres.
-Espolsem amb sucre glas i ho cremem : podem usar un cremador com els de crema catalana, o un bufador.
-Girem les dues barres, ara cobrim amb la gemma, allisant-la bé amb una espàtula, i hi espolsem sucre normal. Tornem a cremar.
-Llest per a consumir!
Es veu molt laboriós i amb un pèl de dificultat, però si surt bo, seria una bona manera d'obsequiar els nostres familiars.
ResponElimina