PINTAR I CUINAR

Som una colla de dones que ens vam conéixer a les classes de pintura de l'escola de la Dona.

Passats molts anys des de les primeres classes, va arribar un moment en que cadascuna va anar emprenent itineraris d'aprenentatge diferents, i, en veure que el mēs possible seria perdre el contacte, vam quedar d'acord per trobar-nos i dinar juntes un cop al mes. El darrer dimecres.

I , simultàniament, més enllà del dinar mensual, la sortida es va començar a allargar: visitàvem sales d'art, anàvem a veure una exposició, al cine, a berenar un suís...

I fora del tercer dimecres, fem visites guiades a la ciutat, viatges amb l'Ave a Madrid per veure determinades exposicions... I també ens en vam anar una setmana a Praga.

I fem cada any un memorable dinar d'estiu!

Tenim una amiga. Es diu Fina. Gran cuinera. 
Alegrava els nostres dinars d'estiu amb els seus pastissos. 
Tan dolça com ells, sempre ens portava les postres: dues especialitats. 
No sabíem pas triar quin era millor!

El dos d'octubre la Fina va marxar. 

No pas del tot: en guardem un tros cada una al nostre cor, el seu somriure permanent, la seva atenció i sol·licitut, la generositat, la amabilitat, la vitalitat, l'amor per tot el que feia... Sabia transmetre'ns les coses que la feien feliç , i et feia sentir estimada. 
Discreta però necessària.  Un regal per a totes nosaltres. 

La Fina és allà on són les dones bones, les dones que estimen, les cuineres anònimes i esplèndides. Seguirem estimant la Fina, pensant-hi , tots els dies que vindran.

Creem aquest blog en record seu, per recollir receptes seves, per tenir a l'abast  la possibilitat de fer aquelles postres que resultaven tan rebones. I l'anirem ampliant també amb receptes nostres, aquelles que ens van molt bé, o que són molt senzilles i triomfen, o que són molt especials...

Recordant a la Fina.